Segons el Dr. Tomatis, l’oïda té moltes més funcions de les que se li han adjudicat, ja que a més de servir per escoltar o mantenir l’equilibri, dóna en gran part l’energia necessària per l’activitat cerebral.
A més, el nervi pneumogàstric que regula la laringe, la faringe, els pulmons, el cor, l’estómac, els ronyons, i els budells, té la seva branca auricular a la superfície externa del timpà, tot produint una relació entre les percepcions i les emocions. Per aquest motiu, el Dr. Tomatis va donar tanta importància a la postura corporal a l’hora de parlar i d’escoltar.
També hi poden trobar dificultats d’escolta de tipus psicològic, ja que si en la infantesa hi ha hagut un rebuig al desig d’escoltar provoca una relaxació dels músculs de l’oïda mitjana que afecta a la percepció auditiva.

El Dr. Tomatis va establir, per tant, tres funcions del sistema auditiu:

• Funció de càrrega. Si l’energia és baixa no s’envien suficients estímuls sonors al cervell i pot aparèixer cansament, manca de concentració, de memòria, apatia i pessimisme.
• Funció d’equilibri: Per via vestibular exerceix un profund control de les contrareaccions articulars i musculars. S’ocupa d’ajustar el to muscular i el control de l’horitzontalitat i la verticalitat per a poder-nos moure i orientar-nos espacialment, i també intervé en la integració del ritme.
• Funció d’escolta: Significa posar-se a l’escolta del món exterior amb la finalitat de comunicació

El Dr. Tomatis va establir-ne clarament la diferència entre sentir i escoltar.

• Sentir és una resposta elèctrica que no requereix esforç, és una acció passiva, no voluntària.
• Escoltar és una funció d’alt nivell, selectiva i que requereix esforç des d’un procés actiu, voluntari. Per tant quan escoltem tenim consciència del mon que ens envolta i de nosaltres mateixos, tot apareixent la comunicació.

L’habilitat d’escoltar el món que ens envolta i a nosaltres mateixos, ajuda tant a organitzar-nos com a entendre el què percebem i quins sentiments tenim.
Podem concloure que l’escolta és la capacitat d’emprar la nostra audició, de manera voluntària i atenta, tant a nivell emocional com per aprendre i per comunicar-nos.

L’any 1957, el Dr. Tomatis a partir de les seves investigacions, defineix el que s’anomenarà Llei Tomatis, i que serà la base de l’Oïda Electrònica. Aquesta llei que conté tres principis, va ser redactada i aprovada per l’Acadèmia de les Ciències i la Medicina de Paris, és:

• La veu només reprodueix els sons que l’oïda pot escoltar. Aquest és el primer principi i que es coneix com Efecte Tomatis.
• Si es modifica l’audició, la veu canvia instantània i inconscientment.
• L’estimulació sostinguda durant un cert temps, amb l’Oïda Electrònica, permet transformar la veu (llei de romanència o permanència)

Llei que ens permet comprendre, perquè una escolta distorsionada influirà tant en l’aprenentatge com en el comportament. Ja que si no som capaços d’escoltar, tampoc podrem integrar el llenguatge, i per tant serà més difícil la comprensió.

En les seves investigacions, el Dr. Tomatis constatà que als 4-5 mesos de vida intrauterina, el fetus ja comença a escoltar, el sistema vestíbulo-coclear és un dels primers sistemes sensorials que es desenvolupen. Cap als cinc primers mesos és totalment funcional i envia missatges a la resta del sistema nerviós.

L’estimulació es realitza gràcies als sons aguts que són els que sent el fetus, ja que els greus (batec cardíac, sorolls viscerals,...) queden filtrats en gran part pel líquid amniòtic. Els sons que percep el fetus, de manera preferencial, és la veu de la mare per conducció òssia, a través de la vibració de la columna vertebral i de la pelvis, que funciona com una caixa de ressonància.

Escoltar de nou la veu materna permet fer reviure i modificar la percepció de les experiències menys gratificants que han pogut interferir en el desenvolupament de les funcions d’escolta i de llenguatge, totes dues implicades en el procés de comunicació.